Els diferents models atòmics.

Model Atòmic de Demòcrit d'Abdera

El filòsof grec Demòcrit d'Abdera  va inventar el primer model atòmic amb bases filosòfiques. Va ser qui va desenvolupar la "Teoria Atòmica de l'Univers", que afirmava que la partícula més xicoteta que hi havia era l’àtom, una partícula uniforme, que no es podia veure ni comprimir.

Model Atòmic de Dalton

La primera persona que va desenvolupar un model atòmic amb bases científiques va ser el químic i matemàtic John Dalton. Recolzant-se en la teoria de Demòcrit, Dalton va deduir  que l'àtom era com una esfera molt petita, indivisible i invariable.

Dalton va fer els següents raonaments:

- Unes xicotetes partícules que no es poden separar ni destruir, cridades àtoms, formen la matèria.

- Els àtoms d'un mateix element tenen les mateixes característiques.

- Els àtoms de diferents elements tenen diferents propietats.

- Els àtoms no són divisibles.

- Es formen compostos químics en ajuntar àtoms de dos o més elements diferents.

               Imatge del Model Atòmic de Dalton.

 

Model Atòmic de Thomson   

El científic Joseph John Thomson va descobrir l'electró i els isòtops. La seva teoria sobre l'àtom afirmava que els àtoms són formats per electrons de càrrega negativa en un àtom positiu.

               Imatge del  Model Atòmic de Thomson.    

Model Atòmic de Rutherford

Ernest Rutherford va ser un químic i físic que va demostrar que un àtom està format per un nucli i una escorça. El seu model atòmic afirmava que l'àtom estava format per un nucli atòmic amb càrrega positiva i una escorça en la qual els electrons de càrrega negativa giraven a una velocitat molt gran al voltant del nucli on estava quasi tota la massa de l'àtom.  

     Imatge del  Model Atòmic de Rutherford.     

 

Model Atòmic de Bohr

Niels Henrik David Bohr va ser un físic danès que va desenvolupar un model atòmic per poder explicar com giraven els electrons al voltant del nucli de l'àtom.  Quan giren els electrons al voltant del nucli descriuen una òrbita circular. Niels Bohr va explicar que els electrons poden passar d'una órbrita a una altra per guanyar o perdre energia i que en canviar un electró d'òrbita, aquest emet radiació electromagnètica.

 Imatge del  Model Atòmic de Bohr.

 

La física quàntica

La física quàntica estudia el comportament de la matèria quan les magnituds d'aquesta són tan petites que comencen a notar-se estranys efectes com quan no es pot conèixer exactament la posició d'una partícula o la seua velocitat.

Mètodes de separació II

Mètodes de separació per a mescles homogènies:

Vaporització i cristal·lització:

 Aquest mètode permet separar un líquid d'un sólid.  Això es pot fer gràcies al fet que mitjançant la calor, en el cas de la vaporització, la part líquida, que té una temperatura d'evaporació més baixa que el sòlid, permet que canvie d'estat i que així, només deixe el sòlid al interiror del recipient. Això serveix per obtenir uns cristalls més xicotets, que quan es fa per cristal·lització, que consisteix en que el sòlid es vaja depositant lentament sobre la superfície del recipient i que així queden uns cristalls més grans. Per exemple permet separar l'aigua de la sal.

 Destil·lació:

Aquest mètode de separació s'utilitza per separar i recuperar els components líquids d'una dissolució. La destil·lació consisteix en calfar les dues substàncies líquides i que una s'evapore, de tal manera que la que té una major temperatura d'ebullició quede en un recipient mentre l'altre es recollida en forma de gas en un altre recipient col·locat sobre l'altre recipient, de forma que la substància que s'ha evaporat torne a l'estat líquid. Per exemple permet separar aigua i alcohol.

 Exemple d'un aparell de destil·lació.

Mètodes de separació I

Que és un mètode de separació?

És un procediment aplicat en química i enginyeria química, què es fa servir per separar les dues o més substàncies no combinades químicament que formen una barreja.


Mètodes de separació per a mescles heterogènies:

Imantació:
Serveix per poder separar dos sólids en el cas de que un d'ells siga magnètic. Hi ha que passar l'iman entre tota la mescla de sòlids, aconseguint que el magnètic quede pegat a l'imant i l'altre quede en el recipient. Per exemple es pot utilitzar per separar llimadures de ferro de la sorra.


 Exemple de imantació.


Decantació:
S'utilitza per poder separar dos líquids que tenen diferent densitat. En un embut de decantació es deixen els dos líquids fins que aquests es separen en dues capes ben diferenciades. Després d'això s'obri la clau de pas, i es deixa passar la primera substància, que es la substancia més densa, llavors es tanca la clau i queda en un recipient el líquid més dens i en l'altre el menys. Per exemple es pot utilitzar per separar l'aigua de l'oli.

Exemple de decantació.



Filtració: 
S'utilitza per separar un líquid d'un sólid. En un got posarem un filtre de paper especial per filtrar, anyadirem la mescla i podrem observar com el sólid s'ha quedat en el filtre i el líquid ha caigut en el got. Per exemple es pot utilitzar per separar terra de l'aigua. Açí baix tenim una foto que mostra una filtració.
    

 

 

 

Exercicis de concentració d'una solució

1.- Hem preparat una solució de 25 grams de sucre dissolts en 500 grams d'aigua. Quina és la concentració expressada en percentatge de massa?

DADES                                                                                                     
25 g sucre = solut          
500 g aigua = dissolvent  

OPERACIÓ                                        
 [% massa] = grams de solut / grams de dissolució x 100          
25 / 525 x 100 = 4,76 %

SOLUCIÓ 

La concentració es de 4,76 % de sucre

 

 

 

 

2.-  Digues si són verdaderes o falses les següents frases sobre una solució aquosa que té una concentració de 200 g / l
     
      a) Un litre de solució té una massa de 200 grams. VERDADERA
      b) En 1 ml de solució hi ha dissolts 200 mg de solut. FALSA
      c) En un litre de solució hi ha 1 litre d'aigua. FALSA

Concentració

Què significa l'abreviatura "g/l "?

L'abreviatura g/l (grams partit litre) serveix per a expresar la concentració d'una mescla homogènia en la que es mesclen dos components, el solut un sòlid i el dissolvent un líquid.

FÓRMULA
Grams de solut / litres de dissolució




Que significa l'abreviatura "% en massa" ?

L'abreviatura % en massa significa percentatge en massa, s'utilitza per indicar la massa de solut que hi ha en 100 unitats de massa de solució.

FÓRMULA
Grams de solut / grams de dissolució  x 100



Que significa l'abreviatura  "% en volum" ?

L'abreviatura % en volum significa percentage en volum, s'utilitza per indicar el volum de solut dissolt en 100 volums de solució

FÓRMULA
Litres de solut / litres de dissolució  x 100

Dissolució

De què està formada una dissolució?

En una mescla de dos components quasi sempre hi ha un del que n'hi ha més quantitat que del altre. En una dissolució podem diferenciar dos components:

- El dissolvent: es el component del que major quantitat hi ha en una dissolució.
- El solut: es el component del que menor quantitat hi ha en una dissolució.

 

EXEMPLE 

  

En aquesta imatge que hem trobat a Internet podem diferènciar que el solut es el sucre (es troba en menor quantitat) i el dissolvent es l'aigua (es troba en major quantitat).

 

 

 

Que és una dissolució saturada?

 

Una dissolució saturada es dona quan es dissolt una gran quantitat de solut fins que arriba un moment en el que el dissolvent no admeteix més, i aquest queda sense disoldre.

 

 

 

 

 

La matèria

Que és la matèria?
La definició comuna de matèria és tot allò que té massa i volum, i per tant ocupa un espai.




En què es dividix la matèria?
La matèria es dividix en substàncies pures, elements i compostos; i substàncies mescles, homogènies i heterogènies.



EXEMPLE

	PURES				MESCLES
Elements		Compostos		Homogènies		Heterogènies
Ferro		Aigua		Maionesa		Granit
Alumini		Lleixiu		Bronce		Arròs+sucre
Sodi		Àcid Fosfòric		Aire		Aigua+oli
Clor		Clorur de zinc		Alcohol+aigua		Sorra+sal