martes, 3 de noviembre de 2015

Estats de la Matèria

La materia es pot trobar en tres estats: Sòlid, líquid i gasós.

Propietats dels gasos

- Els gasos es difonen i ocupen l'espai del recipient que els conté.
- Els gasos es poden comprimir i al fer-ho augmenta la seua pressió.
- Els gasos són sensibles a les dilatacions.
- Al pujar la temperatura d'un gas en un recipient tancat, augmenta la seua pressió.
 
Propietats dels líquids
- Els líquids no tenen forma fixa, sinó que s'adapten al recipient que els conté.
- Els líquids a penes es poden comprimir.

- Els líquids es dilaten molt menys que els gasos.

- Si posem líquids diferents en un mateix recipient, acaben mesclant-se.

 
Propietats dels sòlids
- El seu volum és comptant i la seua forma fixa.

- Els sòlids es dilaten menys que els sòlids i molt menys que els gasos.

- Els sòlids no es poden comprimir.

domingo, 1 de noviembre de 2015

El mètode científic


El mètode científic permet explicar determinats fenòmens, per mitjà de la realització d'una sèrie de processos que ens permetran obtindre uns resultats, establint relacions entre els fets que estudiarem i permetent enunciar lleis que expliquen estos fenòmens.

Tota investigació científica inclou una sèrie de passos, entre els que destaquem:

- Observació del problema;

- Formulació de la hipòtesi i posterior confirmació de la mateixa.

 
Exemple de mètode científic

 1.- OBSERVACIÓ.-

Fa uns mesos comprem un pot de mel a un apicultor, ens va dir que era mel 100% natural, sense cap tipus de conservants ni additius. Quan vam ser a gastar la mel, nos en vam adonar que una part d'ella no estava líquida, pareixia com cristal·litzada i fins havia canviat de color.



2.- FORMULACIÓ DE L'HIPÓTESIS.-

Primera hipòtesi: Algun fong o bacteri ha contaminat el pot i ha fet canviar l'aspecte de la mel;

Segona hipòtesi: L'apicultor tenia la mel en un recipient d'acer inoxidable i nosaltres en un pot de vidre a què li donava la llum; és possible que la llum fera canviar l'aspecte de la mel;

Tercera hipòtesi: La mel s'ha solidificat a causa de la baixada de temperatura.

3. EXPERIMENTACIÓ I ANÀLISI DE RESULTATS.-

Descartem la primera hipòtesi ja que el pot de mel estava esterilitzat.

I descartem la segona ja que tapem el pot amb un drap perquè no passara la llum i cada vegada la mel estava menys líquida.

Verifiquem la tercera hipòtesi ja que calfem al bany maria el pot amb la mel i esta va tornar al seu estat líquid, la qual cosa demostra que temperatures baixes fan que la mel passe d'un estat líquid a un altre més espés, com cristal·litzat.

4. LLEI CIENTÍFICA.-

Consultant diverses fonts, vam poder comprovar que la mel cristal·litza (canvia d'un estat líquid a un més o menys pastós) perquè a temperatura ambient hi ha més glucosa dissolta de la que realment pot haver-hi en estat líquid i acaba formant xicotets vidres que atrauran a altres d'al voltant i produiran el canvi de líquid a sòlid.

La temperatura relativament baixa (al voltant de 14ºC) és un dels factors que afavorixen la cristal·lització de la mel. Quan comprarem la mel era final d'estiu. I quan la consumim ja feia fred i eixe fred havia canviat el seu estat.

Les propietats de la mel no canvien a pesar d'este canvi d'estat.

 

Teoria Cinètic Molecular de la Materia



Introducció

-La matèria és tot allò que té massa i volum.

-La substància està formada per matèria.

-La matèria pot trobar-se en tres estats: sòlid líquid i gasós.

 
Teoria cinètic molecular

La teoria explica la naturalesa de la matèria i el seu comportament.

La teoria es formula per mitjà dels postulats següents:

- La matèria està formada per partícules de molt reduït grandària;

- Estes partícules estan en continu moviment.

- Les partícules es mouen per mitjà de moviments de cohesió o atracció i per altres de repulsió o dispersió.

- Entre molècula i molècula no hi ha absolutament res, només espai buit.

 
La teoria pot aplicar-se als tres estats de la matèria (sòlid, líquid i gasós), encara que es va desenrotllar en un principi per als gasos.

En el cas dels sòlids, l'espai buit és molt reduït i les partícules estan molt pròximes entre si. Les partícules estan perfectament ordenades, formant una xarxa geomètrica sense apenes moviment.

En els líquids, l'espai entre partícules és major, encara que no tant com en els gasos; hi ha un moviment encara que les partícules no s'allunyen molt unes d'altres. Les partícules llisquen entre si i per això s'adapten a la forma del recipient que les conté.

I en els gasos, l'espai buit és molt gran, les molècules estan separades i es mouen a gran velocitat, xocant entre si i contra el recipient que les conté.

 

A continuació, podeu veure un vídeo sobre la teoria cinètic molecular, els estats de la matèria i les seues propietats.



"Estados de la matèria: Teoria Cinètic Molecular Paso a Paso"
Youtube: Wegener Tesla

martes, 27 de octubre de 2015

Notació Científica

La notació científica ens facilita la tasca de representar números molt grans o molt xicotets. Per a escriure un número gran en notació científica devem d'aplicar una multiplicació per la potència de 10 que ens resulte en un valor equivalent a l'original. 

Per a trobar l'exponent comptarem el nombre de llocs que vam recórrer el punt decimal.

Per a números xicotets, el punt decimal es mou cap a la dreta, per la qual cosa l'exponent serà negatiu.

EXEMPLES

1.-  450000 . . . . . . . 4,50 X  105

2.-  530000 . . . . . . . 5,30 X  105

3.-  0,0536 . . . . . . . 5,36 X  10-2

4.-  0,0043 . . . . . . . 4,30 X   10-3
 
 La notació científica es pot aplicar en operacions com la suma, la resta, la multiplicació i la divisió.
 
 
 

lunes, 26 de octubre de 2015

Exercicis Sistema Mètric Decimal

1.- Fes aquestes conversions d' unitats mirant l´escala del sistema mètric decimal, recordant que:
per cada escaló que pujem tindrem que dividir entre 10 i cada escaló que baixem tindrem  que multiplicar per 10.

a) 0,0108 km. . . . . . . .10,8 m.
b) 5,009 hm . . . . . . . .500,9 m.
c) 0,215 dag. . . . . . . .0,00215 kg.
d) 412,8 gr.  . . . . . . . .0,4128 kg.
e) 60 cm . . . . . . . . . .0,60 m.

NOTA: per a passar de graus centígrads a graus kelvin  hi ha que sumar a la primera 273 i per a passar de graus Kelvin a graus centígrads li restarem 273 als graus Kelvin .

a) 32ºC. . . . . . . .305ºK
b) -14ºC . . . . . . .259ºK
c) 293ºK . . . . . .   20ºC
d) 315ºK . . . . . .   42ºC

Sistema Mètric Decimal

Ací baix us mostre un dibuix fet per mi sobre el Sistema Mètric Decimal.
Aquest ens servirá d'ajuda per passar d'una unitat de mida a un altra .



                                                       

El Meu Científic

L'altre dia el nostre professor ens va manar que dibuixéssim com era per a nosaltres un científic.

Aquest va ser el resultat final.

domingo, 25 de octubre de 2015

Magnituds Bàsiques al Sistema Internacional

 Qué és el sistema internacional d'unitats?

És el sistema d'unitats que més s'utilitza en el món i és l'avanç del sistema mètric decimal.

MAGNITUDS BÀSIQUES  
MAGNITUD  NOM SÍMBOL
 LONGITUD  metre  m
 MASSA  quilograms  kg
 TEMPS  segons  s
 INTENSITAT DE    CORRENT  amper  A
 TEMPERATURA  kelvin  K
 INTENSITAT      LLUMINOSA  candela  cd
 QUANTITAT DE  
 MATÈRI
 
 md  md