Llei de Coulomb

La Llei de Coulomb va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques. La llei diu que la força electrostàtica que hi ha entre dues càrregues elèctriques puntuals és directament proporcional a la magnitud de les càrregues i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa.


Coulomb va trobar que la direcció de força d'interacció entre dues càrregues puntuals era la recta que les unia i que el seu sentit depenia del signe de càrrega, les càrregues de signe diferent s'atreien mentre les d'igual signe es repel·lien.

Així doncs, la fòrmula per calcular la distancia entre les dues forçes seria:

 

 

 

On "F" és la força d'interacció, "q1" i "q2" les càrregues, "K" la constant Coulòmbica en el buit i "r" la resistència. 
El resultat d'aquesta fòrmula es expressat en newtons.

"Mostra la Ciència en video"

La Universitat Politècnica de València - Campus d'Alcoi, organitza per quart any consecutiu, el IV Concurs "Mostra la Ciència en video" on poden concursar alumnes dels dos últims cursos d'ESO i de 1r i 2n de batxillerat, mostrant pràctiques experimentals de física o química en uns vídeos de 3 o 4 minuts.     Motivats per fer experimentals estes ciències, anem a participar en aquest concurs des del nostre centre amb els alumnes de 3r i 4t d'ESO. Així que el nostre repte serà, principalment aprendre i passar-ho bé, però en segon lloc, realitzar un video d'uns 3 o 4 minuts, on per grups, de 2 o 3 alumnes, es veurà com es realitza una pràctica experimental als laboratoris del centre.     Per més información podeu consultar la página web Mostra la Ciencia en Video. Açí baix vos deixe un enllaç. https://sites.google.com/site/mostralacienciaenvideo/      Miguel Ruiz Solbes y yo, Marc Beas Rodríguez vam participar en aquest concurs amb el video "Densidad del agua salada", vam quedar tercers a la nostra categoría. Els premis van ser un diploma, una motxilla i un altaveu portátil per als dos.  :) Açí teniu el nostre vídeo que l'Universitat va penjar en YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=dhi3Gc4Jf94

Taula periòdica casera

Després d'haver donat el temari i després d'haverse examinat, el mestre ens va manar una faena: fer una taula periòdica del elements casera, feta per nosaltres amb coses com: cartons, goma eva, galetes,  càpsules de café,...


Després de haver-ho pensat molt, hem vaig decidir a fer la taula periòdica en forma del joc de "La Oca", va ser una faena molt agradable i divertida, ja que a mi m'agraden molt els jocs de taula i poder fer ún propi hem va encantar.

El joc consistía en una cartulina gran, en la que cada casella era un element de la taula periòdica. Al llarg de el tauler, podiem encontrar diverses oques en les que poder tornar a llançar els dades altra vegada, però també encontravem trampes i pous on teniem que permaneixer 3 torns sense tirar. El joc venia ademés amb unes instruccions, uns dades i unes fitxes per diferènciar a cada jugador.

Taula periòdica

Definició:

Es coneix com a taula periòdica dels elements, sistema diari o simplement com a taula periòdica, a un esquema dissenyat per organitzar i segmentar cada element químic, d'acord a les propietats i particularitats que posseeix

 

 

 

Prova "La taula periòdica":

Després d'haver explicat el nostre mestre la taula periòdica, vam procedir a fer l'examen.
En aquesta prova es vam examinar tan sols de les columnas verdes que podem diferènciar en l'imatge de d'alt.

Els diferents models atòmics.

Model Atòmic de Demòcrit d'Abdera

El filòsof grec Demòcrit d'Abdera  va inventar el primer model atòmic amb bases filosòfiques. Va ser qui va desenvolupar la "Teoria Atòmica de l'Univers", que afirmava que la partícula més xicoteta que hi havia era l’àtom, una partícula uniforme, que no es podia veure ni comprimir.

Model Atòmic de Dalton

La primera persona que va desenvolupar un model atòmic amb bases científiques va ser el químic i matemàtic John Dalton. Recolzant-se en la teoria de Demòcrit, Dalton va deduir  que l'àtom era com una esfera molt petita, indivisible i invariable.

Dalton va fer els següents raonaments:

- Unes xicotetes partícules que no es poden separar ni destruir, cridades àtoms, formen la matèria.

- Els àtoms d'un mateix element tenen les mateixes característiques.

- Els àtoms de diferents elements tenen diferents propietats.

- Els àtoms no són divisibles.

- Es formen compostos químics en ajuntar àtoms de dos o més elements diferents.

               Imatge del Model Atòmic de Dalton.

 

Model Atòmic de Thomson   

El científic Joseph John Thomson va descobrir l'electró i els isòtops. La seva teoria sobre l'àtom afirmava que els àtoms són formats per electrons de càrrega negativa en un àtom positiu.

               Imatge del  Model Atòmic de Thomson.    

Model Atòmic de Rutherford

Ernest Rutherford va ser un químic i físic que va demostrar que un àtom està format per un nucli i una escorça. El seu model atòmic afirmava que l'àtom estava format per un nucli atòmic amb càrrega positiva i una escorça en la qual els electrons de càrrega negativa giraven a una velocitat molt gran al voltant del nucli on estava quasi tota la massa de l'àtom.  

     Imatge del  Model Atòmic de Rutherford.     

 

Model Atòmic de Bohr

Niels Henrik David Bohr va ser un físic danès que va desenvolupar un model atòmic per poder explicar com giraven els electrons al voltant del nucli de l'àtom.  Quan giren els electrons al voltant del nucli descriuen una òrbita circular. Niels Bohr va explicar que els electrons poden passar d'una órbrita a una altra per guanyar o perdre energia i que en canviar un electró d'òrbita, aquest emet radiació electromagnètica.

 Imatge del  Model Atòmic de Bohr.

 

La física quàntica

La física quàntica estudia el comportament de la matèria quan les magnituds d'aquesta són tan petites que comencen a notar-se estranys efectes com quan no es pot conèixer exactament la posició d'una partícula o la seua velocitat.

Mètodes de separació II

Mètodes de separació per a mescles homogènies:

Vaporització i cristal·lització:

 Aquest mètode permet separar un líquid d'un sólid.  Això es pot fer gràcies al fet que mitjançant la calor, en el cas de la vaporització, la part líquida, que té una temperatura d'evaporació més baixa que el sòlid, permet que canvie d'estat i que així, només deixe el sòlid al interiror del recipient. Això serveix per obtenir uns cristalls més xicotets, que quan es fa per cristal·lització, que consisteix en que el sòlid es vaja depositant lentament sobre la superfície del recipient i que així queden uns cristalls més grans. Per exemple permet separar l'aigua de la sal.

 Destil·lació:

Aquest mètode de separació s'utilitza per separar i recuperar els components líquids d'una dissolució. La destil·lació consisteix en calfar les dues substàncies líquides i que una s'evapore, de tal manera que la que té una major temperatura d'ebullició quede en un recipient mentre l'altre es recollida en forma de gas en un altre recipient col·locat sobre l'altre recipient, de forma que la substància que s'ha evaporat torne a l'estat líquid. Per exemple permet separar aigua i alcohol.

 Exemple d'un aparell de destil·lació.

Mètodes de separació I

Que és un mètode de separació?

És un procediment aplicat en química i enginyeria química, què es fa servir per separar les dues o més substàncies no combinades químicament que formen una barreja.


Mètodes de separació per a mescles heterogènies:

Imantació:
Serveix per poder separar dos sólids en el cas de que un d'ells siga magnètic. Hi ha que passar l'iman entre tota la mescla de sòlids, aconseguint que el magnètic quede pegat a l'imant i l'altre quede en el recipient. Per exemple es pot utilitzar per separar llimadures de ferro de la sorra.


 Exemple de imantació.


Decantació:
S'utilitza per poder separar dos líquids que tenen diferent densitat. En un embut de decantació es deixen els dos líquids fins que aquests es separen en dues capes ben diferenciades. Després d'això s'obri la clau de pas, i es deixa passar la primera substància, que es la substancia més densa, llavors es tanca la clau i queda en un recipient el líquid més dens i en l'altre el menys. Per exemple es pot utilitzar per separar l'aigua de l'oli.

Exemple de decantació.



Filtració: 
S'utilitza per separar un líquid d'un sólid. En un got posarem un filtre de paper especial per filtrar, anyadirem la mescla i podrem observar com el sólid s'ha quedat en el filtre i el líquid ha caigut en el got. Per exemple es pot utilitzar per separar terra de l'aigua. Açí baix tenim una foto que mostra una filtració.